Aquí us presento el meu mapa conceptual , he estat visitant els diferents blogs i he pogut observar mapes conceptuals ben complexos, quina feinada!!. D'això es tractava al penjar-lo en els nostres blogs oi ?!? Aprenentatge col.laboratiu!!
Conclusions
La primera idea que ha quedat ben consolidada per a mi i els meus companys (per lo que he llegit en les síntesis), la perspectiva de teixit sense costures (seamless web) com aclaridora de la relació entre CTSE. Així ho he volgut reflexa en el meu mapa conceptual en que per la banda esquerra Tecnologia i Ciència i la banda dreta Societat i Educació, han quedat englobats individualment en una línia discontinua . El perquè d’aquesta presentació m’ha sorgit alhora d’intentar representar aquest teixit amb forats per on s’escapa els factors que interelacionen amb els conceptes que l’envolten i que a la vegada deixa entrar factors que interaccionen amb ells mateixos . No he volgut crear una línia continua a mode de barrera perquè la limita i protegeix, i no es així. Tots ells interelacionats amb fletxes bidireccionals , englobant com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana que vivim(Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado).
Fruit d’aquesta primera idea surt el concepte de Tecnología Educativa. Un concepte viu ,dinàmic , polísemic, contradictori i significatiu(Julio Cabero,p.41) que al llarg de la seva historia ha anat evolucionant considerant quatre grans moments, especificats al mapa conceptual (englobats en un color morat). La TE ha anat evolucionant progressivament, on en cada nou concepte habita l’anterior, comportant un pas qualitatiu.
Per nosaltres , l’anàlisi, el disseny, l’aplicació del procès i l’avaluació de situacions d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de la TE. Aquesta idea es pot veure expressada en el mapa conceptual en l’apartat d’aplicació(englobat en un color blau), assumint que fa referència a processos continus, recursius.(Julio Cabero, p.58).
Les fonts de fonamentació que ha rebut la TE són diverses (englobades en color lila). En aquest recorregut històric de la TE trobem quatre fonts que son les bases tradicionals de fonamentació: la teoria de la comunicació, la psicologia , la teoria de sistemes i les tecnologies de la informació, que per a mi han adquirit més significat en el moment de tenir en compte la conceptualització presentada anteriorment i que es refereix concretament al seu camp d’aplicació. D’aquí l’interrelació dels tres apartats (evolució, fonamentació i aplicació) representats en el meu mapa conceptual, a la vegada que intereelacionades amb línies bidireccionals.
Amb tota aquesta conclusió dono per exposat tots els coneixements adquirits sobre el tema i que he pogut representar en el mapa.
Només per finalitzar m’agradaria ressaltar l’idea de potenciar l’ús de les Tecnologies Educatives en l’àmbit de l’educació, i aquest fet em sembla indispensable, per la societat en la que ens trobem, però també perquè ens ofereix molts recursos educatius, per fer més atractius els aprenentatges, els alumnes es senten desitjosos per aprendre i per ajudar a construir coneixement de forma autònoma i individualitzada( reforç positiu).
Si trobem l’equilibri d’aquesta tecnologia i educació crec que podríem aprendre a construir ambients d’aprenentatge molt poderosos pel futur.
La primera idea que ha quedat ben consolidada per a mi i els meus companys (per lo que he llegit en les síntesis), la perspectiva de teixit sense costures (seamless web) com aclaridora de la relació entre CTSE. Així ho he volgut reflexa en el meu mapa conceptual en que per la banda esquerra Tecnologia i Ciència i la banda dreta Societat i Educació, han quedat englobats individualment en una línia discontinua . El perquè d’aquesta presentació m’ha sorgit alhora d’intentar representar aquest teixit amb forats per on s’escapa els factors que interelacionen amb els conceptes que l’envolten i que a la vegada deixa entrar factors que interaccionen amb ells mateixos . No he volgut crear una línia continua a mode de barrera perquè la limita i protegeix, i no es així. Tots ells interelacionats amb fletxes bidireccionals , englobant com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana que vivim(Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado).
Fruit d’aquesta primera idea surt el concepte de Tecnología Educativa. Un concepte viu ,dinàmic , polísemic, contradictori i significatiu(Julio Cabero,p.41) que al llarg de la seva historia ha anat evolucionant considerant quatre grans moments, especificats al mapa conceptual (englobats en un color morat). La TE ha anat evolucionant progressivament, on en cada nou concepte habita l’anterior, comportant un pas qualitatiu.
Per nosaltres , l’anàlisi, el disseny, l’aplicació del procès i l’avaluació de situacions d’aprenentatge és el camp d’acció bàsic de la TE. Aquesta idea es pot veure expressada en el mapa conceptual en l’apartat d’aplicació(englobat en un color blau), assumint que fa referència a processos continus, recursius.(Julio Cabero, p.58).
Les fonts de fonamentació que ha rebut la TE són diverses (englobades en color lila). En aquest recorregut històric de la TE trobem quatre fonts que son les bases tradicionals de fonamentació: la teoria de la comunicació, la psicologia , la teoria de sistemes i les tecnologies de la informació, que per a mi han adquirit més significat en el moment de tenir en compte la conceptualització presentada anteriorment i que es refereix concretament al seu camp d’aplicació. D’aquí l’interrelació dels tres apartats (evolució, fonamentació i aplicació) representats en el meu mapa conceptual, a la vegada que intereelacionades amb línies bidireccionals.
Amb tota aquesta conclusió dono per exposat tots els coneixements adquirits sobre el tema i que he pogut representar en el mapa.
Només per finalitzar m’agradaria ressaltar l’idea de potenciar l’ús de les Tecnologies Educatives en l’àmbit de l’educació, i aquest fet em sembla indispensable, per la societat en la que ens trobem, però també perquè ens ofereix molts recursos educatius, per fer més atractius els aprenentatges, els alumnes es senten desitjosos per aprendre i per ajudar a construir coneixement de forma autònoma i individualitzada( reforç positiu).
Si trobem l’equilibri d’aquesta tecnologia i educació crec que podríem aprendre a construir ambients d’aprenentatge molt poderosos pel futur.
Però això, no s’aconsegueix sol, s’ha de capacitar als professors a fi que puguin treballar d’una manera col·laboradora e integrada en el currículum educatiu amb aquesta tecnologia. També els alumnes han d’aprendre anar amb el canvi , manejar aquest procés de canvi fent-lo integrador i aplicable al procés constant d’aprenentatge.
L’aprenentatge hauria de ser ACTIU(Ruth Simons).
La tecnologia fa créixer l’aprenentatge (Jonh Seely)
La tecnologia pot augmentar l’alegria en l’aprenent(Andy Van Dam)
Tecnologia personal i d’un cost raonable(Craieg Mundie)
En el futur tindrà que saber anar amb el canvi (Kimberlee Dubuque).
L’aprenentatge hauria de ser ACTIU(Ruth Simons).
La tecnologia fa créixer l’aprenentatge (Jonh Seely)
La tecnologia pot augmentar l’alegria en l’aprenent(Andy Van Dam)
Tecnologia personal i d’un cost raonable(Craieg Mundie)
En el futur tindrà que saber anar amb el canvi (Kimberlee Dubuque).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada